Història

Des de la prehistòria es documenta la presència de l’home en l’actual terme municipal de Calders. El desaparegut sepulcre megalític de La Grossa o el redescobert de Santamans així ho demostren. Ja en època alt-medieval trobem nombroses referències que esmenten com a primer centre històric de Calders el format pel turó de 469 m. d’alçada, envoltat per un meandre abandonat del riu Calders, on hi ha les restes de l’antic castell. Aquest castell és documentat des de meitats del segle X sota el domini feudal dels senyors Calders que mantenen la nissaga i la propietat del terme fins al segle XIII, moment en què els Calders passen a ser propietaris de la Baronia de Segur i el castell i les terres de Calders passen a mans dels senyors de Talamanca. L’any 1476, per estratègies matrimonials, el domini passà a la família Planella que a més a més de ser marquesos de Castellbell, s’intitulaven, també, fins a finals del segle XIX, senyors de Calders.

El poble de Calders s’origina al llarg de l’antic camí ral de Manresa Vic, d’aquí la seva singular forma allargassada. L’any 1686 ja hi ha documentades més de 40 cases edificades a banda i banda d’aquest camí, arribant-se el 1782 fins a les 96. Aquesta situació a costat d’importants i antigues vies de comunicació ha fet de Calders un poble sotragat sovint per les guerres i revoltes del segle XIX i que li han donat un caràcter acollidor i de grans oscil·lacions demogràfiques.

L’any 1934 va segregar-se del municipi, l’actual de Monistrol de Calders a més a més de l’enclavament d’El Galobart, que passà a integrar-se al de Navarcles.