Castell de Calders

Àmbit: Patrimoni immoble
Titularitat: Pública (Cedit al poble pel Sr. Pedro Sistac)
Tipologia: Restes arqueològiques
Ús actual: Visitable, es troba excavat i consolidat. És realitzen esedeveniments culturals.  

Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perimetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.

Observacions: Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació.
Estat conservació: dolent . Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre.
Estil, època: Medieval
Segle: XI-XIV
Emplaçament: Camí que surt entre el Km. 36 i 37 de la B-431. El camí arriba fins a la base del turó.
Longitud: 1º 59' 38''
Latitud: 41º 46' 54''
Alçada: 471 m
Accés: fàcil

Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

Bibliografia:

    * BENET i CLARÀ, Albert: "L'origen de la família Calders", a Miscel•lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30.
    * PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: "Castell de Calders", a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196 p 519-525.
    * PLADEVALL, Antoni: "Calders", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188.
    * SERRA, Roser: "Els segles medeivals (S. IX-XV)", a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.